Marc Udina, cap de secció del CSMA de Sarrià-Sant Gervasi
És altament important poder detectar precoçment i oferir un tractament adequat a aquelles persones en risc o bé que presenten un trastorn mental greu. Els trastorns mentals greus tenen un gran impacte en el funcionament habitual de la persona que els pateix, en les interrelacions socials i una gran comorbiditat mèdica. Estudis poblacionals mostren que les persones que pateixen un trastorn mental greu com l’esquizofrènia paranoide poden tenir fins a 15 anys de reducció d’esperança de vida i un tractament integral adequat (farmacològic, psicosocial i de millora d’hàbits de salut) podria reduir considerablement aquest impacte (1).
Un dels elements claus per a poder facilitar un adequat tractament és identificar aquells grups de persones en què el trastorn mental té més impacte i a on hi ha més dificultats en l’adherència al tractament proposat. Estudis recents confirmen que la població jove, aquells pacients amb menys suport social o familiar i els pacients amb més persistència de clínica psicòtica tenen més dificultats d’adherència. Poder facilitar una assistència en què es faciliti l’accessibilitat i en la que es treballi de forma individualitzada una bona aliança terapèutica és clau per a poder millorar l’adherència.
A més a més, en el cas concret del grup de joves cal continuar treballant en la detecció precoç d’aquells pacients amb trastorn mental greu o en risc elevat. Una revisió sistemàtica recent corrobora que l’atenció i el tractament primerenc d’una persona que pateix simptomatologia psicòtica pot reduir fins a un 30% futura psicopatologia greu amb relació a un inici de tractament més demorat (2). Per aquest motiu és important donar continuïtat a programes com el d’atenció específica a la psicosi incipient (PAE-TPI) amb la participació de diferents serveis sanitaris i socials (treball com a Unitat Funcional).
A aquells pacients que presenten clínica afectiva o psicòtica greu de més llarga evolució cal focalitzar-nos en una bona aliança terapèutica que permeti el vincle, la participació activa del pacient al pla terapèutic i la implicació de diferents professionals i serveis multidisciplinaris al tractament recomanat. En el moment actual tenim disponibles fàrmacs que poden facilitar adherència i resposta clínica a persones amb persistència de simptomatologia psicòtica persistent com la clozapina o altres antipsicòtics de segona generació, que es poden indicar d’acord amb el pla acordat amb el pacient i realitzant un seguiment adequat. Per altra banda, cal poder detectar altres necessitats i problemes de salut del pacient, tot incidint en recomanacions d’hàbits de vida, d’abstinència de tòxics i mesures psicosocials, que permetin una adequada millora i procés rehabilitador.
En totes les persones que pateixen un trastorn mental greu caldria també oferir un espai terapèutic a les famílies. És un aspecte ja indicat en la majoria de guies clíniques i, estudis recents, mostren que intervencions grupals de diverses sessions, senzilles i amb un enfocament bàsicament psicoeducatiu milloren la vinculació als serveis i redueixen considerablement els ingressos hospitalaris de persones amb diagnòstic de trastorn psicòtic (3).
REFERÈNCIES
1) Correll CU, Solmi M, Croatto G, et al. Mortality in people with schizophrenia: a systematic review and meta-analysis of relative risk and aggravating or attenuating factors. World Psychiatry. 2022;21(2):248-271.
2) Howes OD, Whitehurst T, Shatalina E, et al. The clinical significance of duration of untreated psychosis: an umbrella review and random-effects meta-analysis. World Psychiatry. 2021;20(1):75-95.
3) Rodolico A, Bighelli I, Avanzato C, et al. Family interventions for relapse prevention in schizophrenia: a systematic review and network meta-analysis [published correction appears in Lancet Psychiatry. 2022 Feb 23;:]. Lancet Psychiatry. 2022;9(3):211-221.
