Reduir el consum d’alcohol en els joves: La clau a la comunitat
Àurea Moreno Mayós, cap de secció del CSMIJ de Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi i de l’HDA
L’alcohol és la droga més consumida, de la que més coneixement en tenim i la que es percep com a menor risc. Es consumeix de forma habitual per gran part de la població. Segons descriu l’estudi EDADEs (2022), el 93,2% de la població entre 15 i 64 anys ha consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, i la prevalença del consum durant l’últim any ha estat d’un 76,4% a l’estat Espanyol. L’edat d’inici del consum sol ser els 16,5 anys i la prevalença de les intoxicacions en els últims 12 mesos ha estat del 15,2% a Catalunya per sota de la mitja de l’estat espanyol, 16,7%.
Font fotografia: www.canva.com
En els i les joves és una pràctica fortament vinculada a l’oci i la socialització que es du a terme habitualment els caps de setmana com a mitjà per divertir-se, sentir-se integrats/des en el grup i comunicar-se de manera més desinhibida. Més de la meitat dels i de les joves consumidors/es diuen que consumeixen perquè “és divertit i anima les festes” i a quatre de cada deu els hi agrada com se senten després de beure (Estudes 2021). El “botellon” o “binge drinking”, consum de grans quantitats d’alcohol en un període breu de temps, entre joves de 15 a 18 anys és una pràctica habitual que un 32,2% dels i de les joves reconeix haver fet en l’últim any i no existeixen diferències entre gèneres (Estudes 2021). Aquest tipus de pràctiques impacten en la vida dels i de les joves augmentant els conflictes; baralles i discussions amb amistats i familiars, i també dificulten poder seguir amb normalitat els estudis o el treball. Així com augmenten la probabilitat d’accidents de trànsit o desenvolupar un trastorn per ús de substàncies (abús i/o dependència a alcohol).
Aquest problema no només afecta els i les adolescents i joves de l’estat espanyol sinó que també representa un problema en els i les joves d’altres països. Alguns dels països afectats han desenvolupat experiències enfocades a la reducció del consum d’alcohol en aquesta població. Les estratègies desenvolupades s’han focalitzat en formular programes educatius per implantar a les escoles, establir normes socials clares respecte al consum, fomentar la comunicació entre pares i fills/es, generar activitats d’oci alternatives i augmentar la supervisió.
Com a exemple, Islàndia és un país que ha reduït significativament el consum d’alcohol i drogues en els i les adolescents a través de polítiques integrals enfocades a la prevenció i l’enfortiment de la comunitat. Les mesures que van dur a terme van anar en la línia de la restricció de la venda i publicitat de l’alcohol, així com fomentar la participació dels pares en l’educació sobre els riscos del consum d’alcohol i drogues. A l’escola aquest tipus d’educació es va plantejar dins el pla d’estudis a fi de fomentar parlar obertament amb els i les adolescents per tal que entenguin els riscos i les conseqüències del consum. També es van crear xarxes de suport comunitari per joves on aquests poguessin participar en activitats esportives, culturals i socials. En aquest sentit, es va treballar per fomentar ambients segurs i saludables pels i per les joves que promoguessin el desenvolupament d’habilitats i benestar emocional com ara la música, l’art i l’esport. Finalment, el govern es va comprometre a realitzar un seguiment de les dades de consum i adaptar i millorar els plans d’acció i les polítiques de prevenció.
En definitiva, és important fer una bona política de prevenció que impliqui no criminalitzar els i les joves ni el consum. És prominent promoure estils de vida saludable, donar informació sobre el consum i els seus riscos i ensenyar què és un consum responsable. També s’ha d’implicar als i a les joves a participar en el disseny de polítiques de prevenció i promoure la creació d’un oci alternatiu pels joves. La implicació per part del govern és important a fi de dur a terme polítiques més fermes sobre els límits i les normes de consum i generar alternatives d’oci pels joves. Les estratègies han de ser integrals basades en l’evidència i enfocades a la prevenció i l’enfortiment de la comunitat. Programes com Salut i Escola i el Konsulta’m, que ajuden a fer pedagogia sobre el consum i tenen capacitat per detectar aquelles persones en situació de risc, són altament valuosos per ajudar als i a les joves a trobar alternatives i entorns més saludables.
L’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts del Grup CHM Salut Mental gestiona els espais Konsulta’m dels districtes de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi.
Podeu consultar els punts d’atenció al següent enllaç: aquí.
