L’Àurea Moreno es va incorporar al Grup CHM Salut Mental al 2018 com a Psicòloga Clínica de la infància i l’adolescència al CSMIJ de Sarrià-Sant Gervasi de l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts i va ser nomenada aquell mateix any Coordinadora. El passat mes de maig ha estat nomenada Cap de Secció del Servei Infanto Juvenil que engloba el CSMIJ de Les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi i l’Hospital de Dia d’Adolescents de Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i Gràcia.
Hem parlat amb l’Àurea Moreno sobre la seva nova etapa com a Cap de Secció al Grup CHM Salut Mental:
Quins són els nous reptes vinculats a la teva nova posició com a Cap de Secció del CSMIJ i de l’HDA?
El repte essencial és poder continuar donant una atenció integral i de qualitat a la nostra població, així com tenir la capacitat per adaptar-nos al nostre context canviant. Per dur a terme la nostra tasca comptem amb un excel·lent equip de professionals especialitzats amb àmplia experiència en el camp que desenvolupen una feina acurada i dedicada i són valorats en el territori. La pandèmia va posar a prova la nostra capacitat organitzativa i creativa repensant allò que fèiem i com ho fèiem. En moments va suposar aturar alguns tipus d’intervenció de la qual som referents, com ara els grups multifamiliars. Avui podríem dir que, menys les mascaretes que ens han posat algunes barreres (durant els mesos d’obligat ús), hem recuperat completament la normalitat en l’atenció. A més, els nostres equips s’han reforçat amb nous perfils professionals que ens permeten donar una atenció més integral i de proximitat amb una major capacitat per contenir i tractar la crisi.
Àurea Moreno, Cap de Secció del CSMIJ LC-SSG i l’HDA
Després de la pandèmia va haver-hi un augment de casos amb problemàtica emocional i de salut mental entre la població jove. En quin punt ens trobem actualment? Es pot parlar ja d’un retorn a la “normalitat”?
Durant la pandèmia les demandes en el circuit de salut mental infanto juvenil van inundar i arribar en moments a col·lapsar el sistema. L’increment ha estat sostingut en el temps, tenim més demanda que abans, però hem recuperat certa regularitat en l’assistència. L’experiència viscuda durant la pandèmia ens ha portat a les persones a ser més conscients de la importància de tenir cura de l’esfera emocional i relacional i l’elevada susceptibilitat a tenir un trastorn mental al llarg de la vida. Això comporta que les persones estiguin més atentes als malestars emocionals i consultin quan apareixen els primers símptomes i, per tant, la demanda als nostres serveis ha experimentat un creixement.
Ens podries explicar com funciona el Programa d’Assessorament de Benestar Emocional adreçat als/a les professionals de l’educació que es realitza des del CSMIJ?
Es tracta d’un programa que dóna suport als/a les professionals que assessoren els centres educatius. El nostre objectiu és ajudar-los a pensar sobre les situacions clíniques que els consulten, contenir l’angoixa, donar sentit i obrir la mirada de l’acompanyament als docents. Es basa en unes sessions d’assessorament grupal i també compta amb un programa formatiu on s’aborden els principals trastorns mentals, com detectar-ne els senyals i acompanyar i contenir les emergències emocionals. Els i les professionals que hi participen i reben el nostre assessorament ens transmeten la seva satisfacció amb el programa i estan engrescats/des amb la difícil tasca encarregada.
Des del CSMIJ també s’està treballant per la posada en marxa del Programa d’Atenció a la Crisi infantil i juvenil, ens pots explicar en què consisteix exactament?
El Programa d’Atenció a la Crisi infantil i juvenil (PAC) en salut mental és una alternativa assistencial d’àmbit comunitari per a persones vinculades, o no, a un centre assistencial, amb sospita o confirmació diagnòstica de trastorn mental i complexitat social associada a la Salut Mental en situació de crisi psicopatològica. Està adreçat a infants i joves d’edats compreses entre 6 i 17 anys que presenten una crisi a nivell psicopatològic i condicions de vulnerabilitat sociofamiliar.
Al CSMIJ es va iniciar el novembre del 2022, al districte de Les Corts, i va suposar la incorporació de dos nous professionals a l’equip. El programa facilita aplicar intervencions de major intensitat que majoritàriament es realitzen entorn del pacient, especialment al domicili, i té com a objectiu la recuperació de l’estat crític amb l’assoliment de certa estabilitat clínica i la vinculació als recursos de la xarxa tant de salut mental com comunitaris. Aquest tipus d’atenció ofereix una major proximitat a la persona, conté i orienta en la crisi i facilita accés i vinculació als recursos. També evitar els ingressos hospitalaris i facilitar els trànsits a dispositius de major intensitat com ara l’hospital de dia. Al districte de Sarrià-Sant Gervasi s’ha posat en marxa el passat mes de juny.
La demanda que detecteu en els vostres serveis respon a la realitat que ens transmeten els mitjans de comunicació?
Durant aquests anys no només ha augmentat considerablement la demanda sinó que també ho ha fet la gravetat, complexitat i urgència. Els/les nostres nens, nenes i adolescents troben noves maneres de manifestar el seu malestar, en un món on tot va ràpid i és urgent, tot és relatiu, els valors i la moral estan devaluats i existeix una exposició social en entorns virtuals on les interaccions es poden donar a totes hores amb persones llunyanes. La immediatesa i la cerca de l’emoció de forma extrema pot conduir a manifestacions d’impacte per mostrar el dolor però també la necessitat de cercar l’anestèsia i la desconnexió. Tot això no ens pot deixar indiferents i s’ha d’actuar. El problema fins ara era que els problemes de salut mental ja existien, però no en parlàvem ni sortien als mitjans. Feia de mal dir que algú a la teva família havia mort per suïcidi, estava deprimit o tu paties ansietat. La clara aposta actual per posar la salut mental al centre ens ajuda a tenir-ho en compte i donar-li el lloc que li correspon; un element més de la salut, que caldrà cuidar i enfortir.
Creus que hi ha certs tòpics que els mitjans de comunicació calendaritzen en les seves publicacions en un moment de l’any? Quedaria justificat segons la teva experiència?
No tinc una opinió ferma al respecte, però té sentit que en determinades “èpoques” de l’any aflorin uns temes més que altres. A més, cada vegada es dóna una major visibilitat als “dies assenyalats” per determinades temàtiques com ara el dia de la salut mental, dels trastorns de la conducta alimentària o l’autisme entre altres. Fa que en parlem i els hi posem la nostra atenció, però és important no deixar que el missatge es dissolgui entre la multiplicitat d’informacions.
