La modificació de la capacitat d’obrar (també anomenada incapacitació), i la designació de càrrecs tutelars per protegir a les persones que a causa de malalties o discapacitat no poden gestionar soles els seus assumptes, es fa mitjançant un procediment judicial especial, amb la participació de la pròpia persona afectada i de la seva família, l’aportació de proves forenses i el contacte directe amb el jutge. Serà l’autoritat judicial qui determinarà si cal o no la protecció d’un càrrec tutelar, l’abast i els límits que tindrà aquest càrrec i qui l’ha d’exercir.

La primera opció del jutge, si cal tutor o curador, ha de ser que es designi un familiar, però si no n’hi ha, la família renuncia o el jutge considera que no estan en condicions d’exercir el càrrec d’acord amb les necessitats de la persona a protegir, pot optar per entitats tutelars.

Un tutor és el representant legal del tutelat en allò que digui sentència i llevat dels actes relatius a drets de la personalitat i els que pugui fer d’acord a la capacitat natural.

El tutor ha de:

• Tenir cura i procurar aliments, si els recursos econòmics no són suficients.
• Assegurar benestar moral i material, respectant els desigs que aquesta expressi d’acord amb capacitat natural.
• Fer tot el que calgui per afavorir la recuperació de la capacitat i inserció social o, si això no és possible, prevenir l’empitjorament i mitigar conseqüències.
• Pot establir lloc de residència del tutelat.
• Demanar autorització judicial per un seguit d’actes (art. 222-43).
• Presentar inventari dels béns en dos primers mesos de tutela i ha de retre comptes i informar de la situació personal del tutelat anualment.

No, el jutge també pot determinar una curatela o una defensa judicial.

El curador no té la representació de la persona posada en curatela i es limita a complementar-ne la capacitat, llevat que la sentència confereixi funcions d’administració patrimonial ordinària de determinats aspectes.

Els actes fets sense l’assistència del curador, si és necessària, són anul•lables a instància del curador, o de la persona posada en curatela en el termini de quatre anys a partir de què surt de la curatela.

En aquesta institució de protecció, el curador no és responsable civil subsidiari directament dels actes del curatelat.

Es tracta d’un càrrec tutelar transitori per defensar els drets i els interessos de la persona que és subjecte del procediment judicial. Es pot donar durant el procediment judicial si la persona afectada no compareix per ella mateixa en el procediment.

També pot succeir que existint un càrrec tutelar vigent es posi de manifest un conflicte d’interessos entre tutor i tutelat (per exemple, durant una partició d’herència entre germans, un dels quals és tutor de l’altre). El jutge ha de designar un defensor judicial per representar la persona tutelada exclusivament en aquests actes.

La declaració d’incapacitat pot promoure-la:

• La família (ascendents i descendents directes, germans i cònjuges del presumpte incapaç o qui es trobi en una situació de fet assimilable).
• La mateixa persona objecte de protecció.
• Ministeri Fiscal.
• Quan la persona és menor, els pares o tutor legal, la Direcció Ge¬neral d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en el cas de menors tutelats.
• La llei (article 183.3 del Codi de família) preveu que qual¬sevol persona, entitat o organisme no legitimat pugui posar en coneixement del jutjat o del Ministeri Fiscal la situació en què es troba la persona presumptament incapaç.
• Presentar inventari dels béns en dos primers mesos de tutela i ha de retre comptes i informar de la situació personal del tutelat anualment.

Així doncs, ho podrien fer: la família o els guardadors de fet, el ministeri fiscal, els serveis, socials o de salut (dirigint-se al ministeri fiscal), altres jutjats (arran d’altres procediments judicials) o les entitats tutelars.

L’any 2008 es va crear el Protocol de criteris de cribratge abans d’iniciar un procés d’incapacitació. Aquest instrument s’ha anat revisant i actualitzant i és una eina molt valuosa per tal que els professionals de serveis socials i salut puguin valorar els avantatges i/o inconvenients que suposaria per a la persona l’inici d’un procediment d’incapacitació. Si la persona compleix els criteris mínims establerts, es proposa passar el cas a estudi per valorar la idoneïtat o no d’iniciar un procés d’incapacitació.

Han de viure en el lloc que més els convingui, segons les seves necessitats i possibilitats. Si és possible mantenir una qualitat de vida digna en el propi domicili, sol ser la millor opció.

Però quan això no és possible, cal buscar altres opcions incloent les opcions de centres residencials de caire social o sanitari.

No, si les causes que varen motivar la modificació de la capacitat desapareixen es pot rehabilitar la capacitat d’obrar.

També es pot sol·licitar al jutge un canvi de tutor per causa motivada.

No, són procediments administratius independents. La sentencia s’obté via judicial després d’un judici, on es determina si existeix o no una modificació de la capacitat d’obrar. En canvi, el grau de discapacitat se sol·licita al Departament de Drets Socials, que fa una valoració.

La discapacitat no implica incapacitació, però si que es considera acreditat un grau de discapacitat igual o superior al 65% quan es tracta de persones que han estat declarades incapaces judicialment.

Les entitats tutelars administren i gestionen el patrimoni de la persona però no són propietàries. Reben patrimoni només per designació en testament, donacions o qualsevol altre formula, però no pel fet de protegir una persona.

No. Els tutors exerceixen els càrrecs de manera gratuïta, llevat dels casos en què s’estableixi expressament una remuneració o retribució judicial i aquest cas es requereix d’aprovació judicial.

El servei de tutela rep una subvenció del Departament de Drets Socials de la Generalitat.

No. Les entitats tutelars procuren que la persona protegida faci front, en mesura del possible i com la resta de ciutadans, als deutes contrets. Però aquests són de la persona i no de l’entitat tutelar.

Hi ha una doble supervisió: La del Departament de Drets Socials de la Generalitat, que audita anualment a les entitats tutelars subvencionades, i la supervisió judicial amb rendiment de comptes anuals.